Em vas trobar la nit, d’aquell primer concert,
entre guitarres i somnis, un cor obert.
Vaig notar el teu riure, la teva mirada, el teu desig!!!
I vam començar a escriure, el nostre camí.
Vas dir «tinc la tempesta clavada al pit»,
i vaig jurar, que cap núvol, trencaria el nostre amor.
Vam signar el «per sempre» sense mirar enrere,
perquè creure en l’amor, és vèncer la tempesta.
I encara ho crec, quan la pluja vol fer-me callar,
i encara ho crec, quan la teva llum s’apaga.
Encara que el cel s’ensorri, no abandonaré,
mentre siguis amb mi, res em farà plorar.
(Res em farà plorar!!!)
La lluna ens va abraçar, entre petons i onades,
el teu cos cansat, feia música entre abraçades.
I quan el fred et va endur, vaig escriure aquesta cançó,
El teu nom, els teus somnis, ¡¡¡la meva oració!!!
I si el món cau, alço la veu fins al cel,
perquè el teu record, il·lumina cada estel.
No hi ha mort ni silenci, que pugui apagar
la melodia que escric, recordant el teu caminar.
I encara ho crec, quan la pluja vol fer-me callar,
i encara ho crec, quan la teva llum s’apaga.
Encara que el cel s’ensorri, no abandonaré,
mentre siguis amb mi, res em farà plorar.
(Res em farà plorar!!!)
Encara ho crec…
encara sóc aquí…
mentre et toco en cada acord.
Encara ho crec…
encara sóc aquí…
¡¡¡Sempre estaràs al meu cor!!!
Altres versions de la mateixa cançò
Versió Rock
Versió acustica a piano
Versió Pop